Bob

Qui va matar la Laura Palmer?

No només del cinema viuen els malvats. També la televisió n’ha ofert, durant dècades, uns quants personatges tant o mes retorçats que els del cinema, i que mereixen com el que més el estar en aquest blog. Com aquest que ens ocupa ara, Bob, o Killer Bob.

A l’any 1990 el director de cinema americà David Lynch i el guionista Mark Frost varen idear la que es pel que això escriu la millor Sèrie de Televisió de la Història, Twin Peaks. Ambientada en una idíl•lica població del Canadà, la trama segueix la investigació encapçalada per l’Agent Especial de l’FBI Dale Cooper (Kylie McLachlan) del brutal assassinat de la Laura Palmer (Sheryl Lee), popular adolescent del poble. La identitat de l’assassí es la de un tal Bob.

Bob es una entitat demoníaca que viu en una realitat alternativa. Aquesta entitat s’alimenta del sofriment i de la por humana, posseint els cossos i les ànimes de persones a les que obliga a cometre actes de explícita violència, violacions i morts. Bob posseeix l’ànima d’en Leland Palmer (Ray Wise), pare de la Laura, des de ben petit, i l’obliga a molestar sexualment, violar i fins i tot assassinar la seva pròpia filla. No content amb això, Leland (posseït encara per en Bob) assassina igualment la cosina de la Laura, Madelaine Fergusson (també la Sheryl Lee), fins que, caigut en una trampa perpetrada per en Cooper, Bob indueix a Leland al suïcidi.


Aparició Estel•lar: Twin Peaks, 1990

Anima Màter: David Lynch

Sospitós Habitual: Frank Silva

Pel•lícules / Temporades: Dues temporades i una pel•lícula: Twin Peaks: Fire walk with me, prequela de la sèrie de televisió, on podem veure els últims dies en la vida de la Laura

Partner in Crime: Leland Palmer, pare de la Laura Palmer, esperit del qual està posseït pel Bob, i ma executora del assassinat de la seva filla.

Nèmesi: L’Agent Especial de l’FBI Dale Cooper.

Número de Víctimes: Fins a 5 (dues d’elles, la Laura i la Maddy, cosines a la ficció, son interpretades per la mateixa actriu) i una, la Teresa Banks, que no surt a la sèrie però s’en sent a parlar.

Víctima Preferida: Laura Palmer, popular adolescent i futura Reina del Ball

La Frase: Les òlibes no son el que semblen

La Escena: Dues; la del brutal assassinat de la protagonista de la sèrie, la Laura Palmer, dins d’un vagó de tren abandonat al bosc. La escena, en la que no es veu clarament com es produeix la mort, es fruit d’una increïble espiral de violència, i tanmateix d’una brutalitat i una crueltat aclaparadora; i la del final de la segona temporada, quan Cooper s’apropa a un mirall d’un lavabo a rentar-se les dents, i l’imatge reflectida en el mirall es la d’en Bob, que ha posseït l’esperit d l’Agent Federal. Cooper llavors s’abalança contra el mirall amb el cap, trencant-lo i ferint-se en la front, i l’últim que es veu es una doble imatge d’en Cooper i en Bob rient demoníacament i amb sang rajant-lis del cap.

Final Merescut: Només el de la cancel•lació de la Sèrie. Al fina de la segona (i última) temporada, el maleït esperit del Bob passa a ocupar el cos i l’ànima de la seva nèmesi, l’Agent Especial Cooper.

La Anècdota: El personatge d’en Bob no hi era en un primer moment en el guió escrit pel David Lynch i en Mark Frost. En un instant del rodatge en la habitació de la Laura, un dels decoradors va quedar “atrapat” dins l’habitació abans de començar a rodar. Lynch va pensar llavors que aquell home tindria cabuda dins la sèrie, encara que no sabia pas com ni quan. Més tard, en el rodatge de la escena en la que la mare de la Laura (Grace Zabriskie) tenia al•lucinacions desprès de l’assassinat de la seva filla, un tècnic va comentar Lynch que la escena s’havia de repetir, per que s’havia colat una imatge d’un dels decoradors reflectida en un mirall. Quan Lynch va veure que aquell decorador no era un altra que el que havia vist abans a la habitació de la Laura, va decidir llavors que aquest seria el veritable assassí de la Laura Palmer. Aquest decorador era, es clar, en Frank Silva.

Nivell de Maldat: 10

Propera Entrega: Jaws

John Doe

Es podria traduir el mot de John Doe per un Don Nadie. Es el mot que fan servir els directors de cinema quan, per diferències amb els productors, no estan disposats a signar la producció d’una pel•lícula, o quan no es poden reconèixer les identitats d’un cadàver, o de les baixes de guerra. Aquest es el mot que va utilitzar David Fincher per a batejar un dels serial killers de pel•lícula mes asombrosos dels darrers anys.

John Doe (Kevin Spacey) es un psicòpata que mata per inspiració divina. Es creu que està al món per a netejar-lo del mal que hi habita. Per això, i agafant la Divina Comèdia d’en Dante Alighieri per banda, es dedica a matar a individus que han sucumbit, un per un, als Set Pecats Capitals: Gula, Avarícia, Enveja, Sobèrbia, Luxúria, Mandra i Ira. Els seus assassinats son premeditadament acurats i minuciosos, estudiats i treballats durant mesos (fins i tot anys), començant per eliminar tot rastre d’ell mateix (esborrant-se les seves pròpies empremtes dactilars amb una cutxilla d’afaitar). No deixa pistes, ni proves, ni empremtes, ni res que pugui vincular-lo amb els assassinats, només els críptics i bíblics missatges que hi deixa al darrere de les morts.

Cada víctima mor per el seu propi pecat que ha comès, així el de la Gula mor menjant fins a rebentar, el de la Mandra mor postrat a un llit durant mesos, el de la Luxúria mor (mata) en un acte sexual salvatge, i així fins als Set Pecats Capitals (Se7en). Fins i tots els tres protagonistes del film (el propi assassí i els dos detectius assignats al cas –Brad Pitt i Morgan Freeman-) cauen en la horrible xarxa que els hi para en Doe, sucumbint tanmateix als pecats de la Enveja i la Ira.


Aparició Estel•lar: Se7en, 1995

Anima Màter: David Fincher

Sospitós Habitual: Kevin Spacey

Pel.lícules: Una

Nèmesi: Els detectius William Sommerset (Morgan Freeman) i David Mills (Brad Pitt), encarregats del cas.

Número de Víctimes: 7 (Se7en), comptant-se ell mateix com a víctima del pecat de l’enveja (la que l’hi té al detectiu Mills) i a la de la dona d’aquest (Gwyneth Paltrow), com a víctima del pecat de l’ira (la que té el detectiu en assabentar-se)

Víctima Preferida: El corresponent al Cinquè Pecat Capital, la Luxúria, en el que Doe obliga a un home a violar salvatgement a una prostituta fent servir un aparell sexual amb un afilat ganivet per a penetrar-la.

La Frase: Crec que la teva dona està apunt de perdre el cap.

La escena: Quan troben a la quarta víctima, la corresponent al Pecat de la Mandra, i veuen en una habitació a un home lligat a un llit, amb l’apariència de que ha estat allà postrat durant mesos. Al acostar-se els detectius a examinar-lo, aquest obre els ulls sobtadament, revelant que encara es viu.

Final Merescut: Mort per un tret al cap que l’hi tira el personatge d’en Brad Pitt al assabentar-se aquest que Doe l’hi ha tallat el cap a la seva dona.

La Anècdota: Per a no destrossar la trama de la pel•lícula, i saber quina identitat té l’assassí, l’actor que l’encarna, en Kevin Spacey, no apareix als crèdits.

Nivell de Maldat: 10

Propera Entrega: Bob

Hannibal Lecter

Encara balen els anyells Clarice?

De la ploma de l’escriptor americà Thomas Harris va sorgir l’any 1981 un dels personatges malvats més famosos, aclamats i estimats de la cultura popular universal: l’Hannibal Lecter, psiquiatra forense de professió, assassí en sèrie, torturador i caníbal de devoció, intel•ligent, refinat, culte, filantròpic, home molt llegit, amant de l’art i, en ocasions, primordial ajuda de l’FBI a la caça i captura de col•legues serial killers, va veure la llum per primer cop al cinema l’any 1986 a la pel•lícula de Michael Mann Hunter, adaptació de la primera novel•la d’en Thomas Harris Red Dragon, amb el rostre d’en Brian Cox. Però no va ser fins l’any 1991 quan el director Johnathan Demme va demanar a l’actor gales Sir Anthony Hopkins que agafés el torn per a encarnar al Doctor Lecter al Silenci dels Anyells, segona adaptació d’una novel•la de Harris, treball que l’hi va valer un Oscar de la Acadèmia de Hollywood com a Millor Actor, quan la personalitat del genial malvat va prendre en la seva totalitat la essència del mal que avui tots coneixem.

Algunes de les pràctiques habituals d’aquest personatge son, entre d’altres, el induir al suïcidi al seu company de cel•la per haver-se mostrat desagradable davant la seva estimada Clarice (l’hi va llençar semen a la seva cara mentre es masturbava), arrancar-l’hi la jugular a un guarda amb la boca estant esposat, matar a un altre salvatgement a cops de porra, penjar un inspector de policia d’una balconada amb tots els budells sortint-se de l’estómac, llençar a un impedit dins una cova de porcs afamats per que s’el mengessin, o menjar-se ben cuitet part del cervell d’un altre inspector (aquest de l’FBI), estant ell viu, davant de l’impotent mirada de la Clarice.

En aquest personatge, i com a molts d’altres de la seva calanya, es dona la circumstància de que, sent persones deleznables, assassines, cruels, i despietades, lluny de sembrar rebuig davant l’audiència dels cinemes, es tornen estimats, volguts (i Deu no ho vulgui) potser fins i tot imitats, en front dels personatges “bons” de la pel•lícula, que passen a un clar segon terme, convertint-se en dèbils opositors i contrincants davant les abassegadores personalitats dels dolents. Però precisament d’això es el que va aquest blog, oi?

Primera Aparició: The Silence of the Lambs, 1988

Alma Màter: Thomas Harris

Sospitós Habitual: Sir Anthony Hopkins

Pel.lícules: 4 (una -Hannibal Rising- interpretada per Gaspard Ulliel. Serien cinc, comptant Hunter, però no la interpreta Hopkins)

Nèmesi: Jack Crawford (Scott Glen), Inspector de l’FBI que el va atrapar per primera vegada, i Clarice Starling (Jodie Foster/Julianne Moore), becària de la institució, que s’enfrenta al temible doctor en el seu primer cas.

Número de Víctimes: Entre 8 i 9 (no està molt clar, per qué se les menja crues), però son més interessants les víctimes que el sobreviuen. A saber, Mason Verger (Gary Oldman, no acreditat) a Hannibal (surt molt malparat: la cara desfigurada, i postrat a una cadira de rodes mecànica de per vida... al final mor menjat viu per una cova de porcs salvatges, cortesia del seu criat i d'en Lecter), i Will Graham (Edward Norton) a Red Dragon (les seqüel.les psicològiques d'aquest encontre farien flipar un psicoanalista... com el Lecter)

Víctima Preferida: Clarice Starling (Jodie Foster/Julianne Moore). Encara que a ella no l’hi fa res (absolutament res), de fet, l’hi salva la vida en una ocasió, es tanta la obsessió que en Lecter tè d’ella, que la converteix clarament en la seva víctima principal, davant d’altres que varen trobar la mort enfrontant-se a l’infernal Doctor.

La Frase: Quid pro quo, Clarice

La escena: Dues: al final del Silenci dels Anyells, quan Lecter està tranquil•lament parlant per telèfon amb Clarice, a la terrassa d’un bar, prenent un aperitiu, i l’hi diu que té que penjar per què ha d’anar a sopar amb un amic. Lecter segueix llavors amb la mirada al seu antic doctor i carceller, que s’afanya per trobar un amagatall que el salvi de la seva venjança. I, a Hannibal, quan dins d’un avió l’hi ofereix per menjar a un nen que seu al seu costat part del cervell de l’inspector de l’FBI que encara no s’havia cruspit (i que tenia ben guardadet en un tupper), dient-l’hi que “el menjar dels avions no es gens bo”.

Final Merescut: Cap, encara es viu i “colejant”.

L’Anècdota: L’American Film Institute el va catalogar, per votació popular, com “el més memorable malvat de la Història del Cinema”

Nivell de Maldat: 10 Absolut

Propera Entrega: John Doe

Darth Vader

Fa molt temps, en una galàxia molt llunyana...

De la febril imaginació del director de cinema americà George Lucas va sortir l’any 1977 una de les sagues cinematogràfiques més rendibles, reeixides i populars de la historia del cinema: La Guerra de les Galàxies (Star Wars, 1977), potser la millor Space-Opera que s’hagi pogut veure mai. Amb sis pel•lícules (les tres últimes primer, i les tres primeres més de vint anys desprès), còmics, vídeo jocs, pòsters, tota classe de merchandising i parafernàlia varia, aquesta saga va revolucionar, fins llavors, tot el cinema de ciència ficció en particular i la mateixa forma de veure i fer cinema en general.

Visionades fins a la sacietat, copiades, calcades i revisitades fins el cansament, les pel•lícules de la Saga Galàctica ens mostraven un món imaginari de fantasia, ple de heroics guerrers, aguerrides princeses, atractius contrabandistes, divertits autòmats, estranyes criatures, exòtics móns llunyans, èpiques batalles estel•lars, savis mestres i alumnes avantatjats, així com la lluita eterna entre el bé i el mal, entre la llum i la foscor, tot això i fins i tot un conat d’incest entre germans.

Entre tota aquesta fauna intergalàctica, brillava amb llum pròpia la figura d’un guerrer, un Cavaller Jedi (Paladí de la Justícia a la Galàxia, segons es diu al film), que, absorbit pel Costat Fosc de la Força (una mena de religió mística, un camp de força que uneix tota la Galàxia), es converteix sense voler-ho en el temible Darth Vader (Lord Vader pels amics, o més aviat pels enemics), malvat personatge meitat home meitat màquina, de dos metres d’alçada, ataviat amb una cuirassa negra, com negra es la seva ànima, i un aparell respiratori electrònic, que fa que la seva respiració artificial sigui gairebé tant temible com la seva aparença.

Aquest personatge, alma mater de tota la Saga Galàctica, capaç d’ordenar la destrucció massiva de la població de tot un planeta, de estrangular un Oficial de la seva guàrdia des de cinc metres de distància, o de fins i tot torturar salvatgement a la seva pròpia filla per a treure-l’hi informació (a la seva defensa, diré que en el moment de culminar aquest acte tant atroç, ell no sabia encara que la víctima era la seva filla), es guanya amb escreix el seu primer lloc al Podi de l’Olimp de Personatges Malvats.

Primera Aparició: Star Wars, 1977

Alma Màter: George Lucas

Sospitós Habitual: David Prowse

Pel.lícules: 6 (quatre com a Vader i dues com a Anakin Skywalker, amb la pell d'Hayden Christensen -2 i 3- i Jake Lloyd -1- )

Nèmesi: Obi-wan Kenobi (Alec Guinness), Caballer Jedi, Mestre Jedi i mentor d’en Vader, i Luke Skywalker (Mark Hamill), el seu propi fill.

Partner in Crime: Grand Moff Tarkin, Gobernador Imperial, malson dels Sistemes Galàctics adherits a l’Antiga República, col•lega d’en Vader en les seves depravades maleses.

Número de Víctimes: Milions: es carrega un Planeta sencer (Alderaan, per a més senyes), a més d'uns quants Oficials Imperials i dos o tres Soldats Rebels. Sense oblidar, es clar, al seu Amo i Senyor, Palpatine, l'Emperador Imperial.

Víctima Preferida: La Princesa Leia, Líder de l’Aliança Rebel, i a la postra la seva pròpia filla (Carrie Fisher) que la tortura fins gairebé la mort per aconseguir saber la ubicació secreta dels rebels.

La Frase: Luke, jo soc el teu pare.

La escena: Vader, a més de cinc metres de distància, estrangulant un Oficial Imperial només amb el poder de la seva ment, i del Costat Fosc de la Força.

Final Merescut: Al llençar al corrupte Emperador Imperial per un enorme tub de ventilació, propicia la seva pròpia mort. Amb la seva agonia, i en la presència testimonial del seu fill, troba la redempció final.

La Anècdota: George Lucas no tenia en principi fer una saga de sis pel•lícules (encara que, en la estrena de la segona part -la cinquena de fet- va comentar que no sols serien sis, si no que havien de ser nou films), però degut a l’èxit de la primera d’elles (la quarta), La Guerra de les Galàxies (Una Nova Esperança) va decidir crear-ne més, fent que el protagonista, en Luke Skywalker, fos fill del seu pitjor enemic, en Vader, i que la seva estimada, la Princesa Leia, fos la seva germana bessona, aconseguint així un gir argumental digne dels millors culebrots que s’hagin fet.

Nivell de Maldat: 9 (serien 10 si no fos per que el personatge torna al bon camí en la sisena part de la sèrie, nyap on els hagin cortesia del senyor Lucas)

Propera Entrega: Hannibal Lecter

Benvinguts

Bona Nit.

Benvinguts a la Part Fosca de l’Alderaan. Tanqueu portes i finestres, no deixeu entrar a ningú, i sobretot, no despengeu el telèfon. No us aneu encara a dormir, estigueu una estona més amb mi. Aquí us mostraré una representació dels malvats més famosos de la historia del cinema, els malos malísimos del cel•luloide, els malos més malosos de la gran pantalla, the evil, el mal encarnat en fotogrames de por, els vostres pitjors malsons personificats en aquest blog maleït, la maldat en estat pur. Acompanyeu-me, si us plau, i no mireu enrera.

Benvinguts a la Galeria Nocturna.