No només del cinema viuen els malvats. També la televisió n’ha ofert, durant dècades, uns quants personatges tant o mes retorçats que els del cinema, i que mereixen com el que més el estar en aquest blog. Com aquest que ens ocupa ara, Bob, o Killer Bob.
A l’any 1990 el director de cinema americà David Lynch i el guionista Mark Frost varen idear la que es pel que això escriu la millor Sèrie de Televisió de la Història, Twin Peaks. Ambientada en una idíl•lica població del Canadà, la trama segueix la investigació encapçalada per l’Agent Especial de l’FBI Dale Cooper (Kylie McLachlan) del brutal assassinat de la Laura Palmer (Sheryl Lee), popular adolescent del poble. La identitat de l’assassí es la de un tal Bob.
Bob es una entitat demoníaca que viu en una realitat alternativa. Aquesta entitat s’alimenta del sofriment i de la por humana, posseint els cossos i les ànimes de persones a les que obliga a cometre actes de explícita violència, violacions i morts. Bob posseeix l’ànima d’en Leland Palmer (Ray Wise), pare de la Laura, des de ben petit, i l’obliga a molestar sexualment, violar i fins i tot assassinar la seva pròpia filla. No content amb això, Leland (posseït encara per en Bob) assassina igualment la cosina de la Laura, Madelaine Fergusson (també la Sheryl Lee), fins que, caigut en una trampa perpetrada per en Cooper, Bob indueix a Leland al suïcidi.
Aparició Estel•lar: Twin Peaks, 1990
Anima Màter: David Lynch
Sospitós Habitual: Frank Silva
Pel•lícules / Temporades: Dues temporades i una pel•lícula: Twin Peaks: Fire walk with me, prequela de la sèrie de televisió, on podem veure els últims dies en la vida de la Laura
Partner in Crime: Leland Palmer, pare de la Laura Palmer, esperit del qual està posseït pel Bob, i ma executora del assassinat de la seva filla.
Nèmesi: L’Agent Especial de l’FBI Dale Cooper.
Número de Víctimes: Fins a 5 (dues d’elles, la Laura i la Maddy, cosines a la ficció, son interpretades per la mateixa actriu) i una, la Teresa Banks, que no surt a la sèrie però s’en sent a parlar.
Víctima Preferida: Laura Palmer, popular adolescent i futura Reina del Ball
La Frase: Les òlibes no son el que semblen
La Escena: Dues; la del brutal assassinat de la protagonista de la sèrie, la Laura Palmer, dins d’un vagó de tren abandonat al bosc. La escena, en la que no es veu clarament com es produeix la mort, es fruit d’una increïble espiral de violència, i tanmateix d’una brutalitat i una crueltat aclaparadora; i la del final de la segona temporada, quan Cooper s’apropa a un mirall d’un lavabo a rentar-se les dents, i l’imatge reflectida en el mirall es la d’en Bob, que ha posseït l’esperit d l’Agent Federal. Cooper llavors s’abalança contra el mirall amb el cap, trencant-lo i ferint-se en la front, i l’últim que es veu es una doble imatge d’en Cooper i en Bob rient demoníacament i amb sang rajant-lis del cap.
Final Merescut: Només el de la cancel•lació de la Sèrie. Al fina de la segona (i última) temporada, el maleït esperit del Bob passa a ocupar el cos i l’ànima de la seva nèmesi, l’Agent Especial Cooper.
La Anècdota: El personatge d’en Bob no hi era en un primer moment en el guió escrit pel David Lynch i en Mark Frost. En un instant del rodatge en la habitació de la Laura, un dels decoradors va quedar “atrapat” dins l’habitació abans de començar a rodar. Lynch va pensar llavors que aquell home tindria cabuda dins la sèrie, encara que no sabia pas com ni quan. Més tard, en el rodatge de la escena en la que la mare de la Laura (Grace Zabriskie) tenia al•lucinacions desprès de l’assassinat de la seva filla, un tècnic va comentar Lynch que la escena s’havia de repetir, per que s’havia colat una imatge d’un dels decoradors reflectida en un mirall. Quan Lynch va veure que aquell decorador no era un altra que el que havia vist abans a la habitació de la Laura, va decidir llavors que aquest seria el veritable assassí de la Laura Palmer. Aquest decorador era, es clar, en Frank Silva.
Nivell de Maldat: 10
Propera Entrega: Jaws
A l’any 1990 el director de cinema americà David Lynch i el guionista Mark Frost varen idear la que es pel que això escriu la millor Sèrie de Televisió de la Història, Twin Peaks. Ambientada en una idíl•lica població del Canadà, la trama segueix la investigació encapçalada per l’Agent Especial de l’FBI Dale Cooper (Kylie McLachlan) del brutal assassinat de la Laura Palmer (Sheryl Lee), popular adolescent del poble. La identitat de l’assassí es la de un tal Bob.
Bob es una entitat demoníaca que viu en una realitat alternativa. Aquesta entitat s’alimenta del sofriment i de la por humana, posseint els cossos i les ànimes de persones a les que obliga a cometre actes de explícita violència, violacions i morts. Bob posseeix l’ànima d’en Leland Palmer (Ray Wise), pare de la Laura, des de ben petit, i l’obliga a molestar sexualment, violar i fins i tot assassinar la seva pròpia filla. No content amb això, Leland (posseït encara per en Bob) assassina igualment la cosina de la Laura, Madelaine Fergusson (també la Sheryl Lee), fins que, caigut en una trampa perpetrada per en Cooper, Bob indueix a Leland al suïcidi.
Aparició Estel•lar: Twin Peaks, 1990
Anima Màter: David Lynch
Sospitós Habitual: Frank Silva
Pel•lícules / Temporades: Dues temporades i una pel•lícula: Twin Peaks: Fire walk with me, prequela de la sèrie de televisió, on podem veure els últims dies en la vida de la Laura
Partner in Crime: Leland Palmer, pare de la Laura Palmer, esperit del qual està posseït pel Bob, i ma executora del assassinat de la seva filla.
Nèmesi: L’Agent Especial de l’FBI Dale Cooper.
Número de Víctimes: Fins a 5 (dues d’elles, la Laura i la Maddy, cosines a la ficció, son interpretades per la mateixa actriu) i una, la Teresa Banks, que no surt a la sèrie però s’en sent a parlar.
Víctima Preferida: Laura Palmer, popular adolescent i futura Reina del Ball
La Frase: Les òlibes no son el que semblen
La Escena: Dues; la del brutal assassinat de la protagonista de la sèrie, la Laura Palmer, dins d’un vagó de tren abandonat al bosc. La escena, en la que no es veu clarament com es produeix la mort, es fruit d’una increïble espiral de violència, i tanmateix d’una brutalitat i una crueltat aclaparadora; i la del final de la segona temporada, quan Cooper s’apropa a un mirall d’un lavabo a rentar-se les dents, i l’imatge reflectida en el mirall es la d’en Bob, que ha posseït l’esperit d l’Agent Federal. Cooper llavors s’abalança contra el mirall amb el cap, trencant-lo i ferint-se en la front, i l’últim que es veu es una doble imatge d’en Cooper i en Bob rient demoníacament i amb sang rajant-lis del cap.
Final Merescut: Només el de la cancel•lació de la Sèrie. Al fina de la segona (i última) temporada, el maleït esperit del Bob passa a ocupar el cos i l’ànima de la seva nèmesi, l’Agent Especial Cooper.
La Anècdota: El personatge d’en Bob no hi era en un primer moment en el guió escrit pel David Lynch i en Mark Frost. En un instant del rodatge en la habitació de la Laura, un dels decoradors va quedar “atrapat” dins l’habitació abans de començar a rodar. Lynch va pensar llavors que aquell home tindria cabuda dins la sèrie, encara que no sabia pas com ni quan. Més tard, en el rodatge de la escena en la que la mare de la Laura (Grace Zabriskie) tenia al•lucinacions desprès de l’assassinat de la seva filla, un tècnic va comentar Lynch que la escena s’havia de repetir, per que s’havia colat una imatge d’un dels decoradors reflectida en un mirall. Quan Lynch va veure que aquell decorador no era un altra que el que havia vist abans a la habitació de la Laura, va decidir llavors que aquest seria el veritable assassí de la Laura Palmer. Aquest decorador era, es clar, en Frank Silva.
Nivell de Maldat: 10
Propera Entrega: Jaws
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada