Una altre vessant en el tema dels villans de cinema es la dels monstres, terrorífiques criatures que han poblat des de fa molts anys les sales de cine de tot el món, i més concretament, els monstres de la Hammer, popular productora de cinema dels anys 50 i 60 principalment. Clars exponents d’aquesta sèrie de films son, per suposat, el Comte Dràcula, rei dels vampirs i no-mort per excel•lència, i l’home fet a base de trossos d’altres homes morts, el Monstre de Frankenstein. Però n’hi han més, molts més: la Mòmia, l’Home Llop, zombies, el malèfic Doctor Quatermass o el seu col•lega en el crim i el terror, el Doctor Jeckill i la seva nèmesi Mr. Hyde. Ens ocuparem ara del Príncep de les Tenebres, el Comte Dràcula, amo i senyor de la nit.
Dràcula va néixer de la imaginació de l’escriptor irlandès Abraham Stoker, més conegut com a Bram Stoker, a l’any 1897. Stoker es va basar en un personatge real, en Vlad Tepes, un Príncep de Valàquia, Rumania, anomenat El Empalador per la seva costum d’empalar als seus enemics, principalment els turcs. Oscar Wilde va dir de la novel•la d’Stoker que era la obra de terror millor escrita de tots els temps.
El camí de Dràcula al cinema ve de molt lluny en el temps, ha estat molt llarg i més o menys reeixit, ja que es un personatge que ha acabat formant part de la cultura popular contemporània. El primer film destacat del Rei dels Vampirs es va estrenar a l’any 1931, sota el senzill títol de Dràcula, va estar dirigit pel director Tod Browning i interpretat per l’actor d’origen transilvà Béla Lugosi, que va representar el personatge nombroses vegades i diguem-ne que el va marcar de per vida. Tant, que, diuen, l’actor dormia cada nit dins d’un taüt que tenia a casa seva.
No va ser fins l’any 1958 que el director Terence Fisher, realitzador adherit a la Hammer Horror of Films, va dirigir Dràcula (als Estats Units es va titular com Horror of Dracula, per a diferenciar-la de la de l’any 1931) amb l’actor anglès Christopher Lee en el paper del Comte i de Peter Cushing com la seva nèmesi, el caça vampirs Van Helsing, fent el personatge per sempre immortal. Aquesta va ser la primera d’una sèrie de pel•lícules molt entretingudes i amb molt ressò popular, on el personatge sempre moria al final i inevitablement tornava a reviure a la següent entrega, fent que s’anés degradant de mica en mica.
Altres pel•lícules destacades del mite vampir son el Dràcula (1979) de John Badham, interpretat pel Frank Langella, en un posat molt aristòcrata i sensual, encara que també n’hi ha hagut d’altres de deplorables, com Blàckula, amb un Príncep de les Tenebres negre, Dràcula vs. Frankenstein, un horrorós (mai millor dit) híbrid amb dos dels monstres fixes de la casa, Dràcula 70, una aproximació més moderna (però infumable) al mite, o Abbott i Costello contra los Fantasmas, en clau de comèdia, per a citar-ne algunes.
Però potser la pel•lícula definitiva moderna sigui Dràcula de Bram Stoker (1992), dirigida pel Francis Ford Coppola, i interpretada pel Gary Oldman com a Dràcula, l’Anthony Hopkins com Van Helsing, un jovenet Keanu Reeves com Jonathan Harker, el jove advocat que viatja a Transilvània per una transacció comercial amb el vampir, i una també molt joveneta Winona Ryder com a Mina, l’amor immortal del comte.
Dràcula es un desalmat vampir, un no-mort condemnat de per vida a viure fins la eternitat a l’ampar de les tenebres de la nit, amb la única alimentació que la sang humana, que xucla de les seves víctimes amb uns ullals extremadament llargs i afilats. No té compassió de cap mena, la humanitat l’ha perdut fa segles, i encara que no mata per plaer, la vida de les seves víctimes no l’importa pas gens. L’única manera d’acabar amb ell es clavant-li una estaca afilada al cor, o bé exposant-lo a la llum del sol (només pot sobreviure de nit, durant el dia resta dormint dins del seu taüt). No es reflexa en els miralls, es pot convertir fàcilment en rat-penat, llop o gos, i tant els alls com els crucifixos el fan tirar enrere.
Aparició Estel•lar: Dràcula (1958)
Anima Màter: Bram Stoker
Sospitós Habitual: Chistopher Lee
Pel•lícules: Centenars
Partner in Crime: Els llops, els gossos salvatges, els rat-penats, i un personatge tancat a un manicomi, Reinfeld, antic deixeble del Comte i curiós personatge que s’alimenta de mosques, aranyes i petits ocells (vius) per que està convençut que l’hi allargaran la vida
Nèmesi: Abraham Van Helsing, doctor en medicina, psicòleg, psiquiatra de professió, i caça vampirs de devoció
Número de Víctimes: Incomptables
Víctima Preferida: Jonathan Harker, el jove advocat que es presenta al castell de Dràcula per a vendre-l’hi una mansió, i que resulta ser la seva víctima més cruel, condemnant-lo a vagar per els laberíntics passadissos sense sortida del castell amb conseqüències fatídiques; i Mina Harker, la esposa d’aquest últim, viu retrat de l’amant de Dràcula quan aquest era viu, i veritable motiu del seu viatge a Anglaterra.
La Frase: La sang es vida... i ha de ser meva
Final Merescut: Molts, encara que a les següents entregues, el Comte sempre torna a reviure.
La Escena: L’ombra de Dràcula passejant-se per les parets del castell, tot i que el comte no es mou en absolut.
La Anècdota: Tot i que la seva presència es total i absoluta en la pel•lícula, el personatge de Dràcula només parla amb Jonathan Harker durant tota la filmació, amb un màxim de tretze línies de guió.
Nivell de Maldat: 10. No te compassió alguna, ni tan sols amb el seu deixeble Reinfeld, que l’esclafa contra el terra de la seva cel•la.
Propera Entrega: Louis Cypher
Dràcula va néixer de la imaginació de l’escriptor irlandès Abraham Stoker, més conegut com a Bram Stoker, a l’any 1897. Stoker es va basar en un personatge real, en Vlad Tepes, un Príncep de Valàquia, Rumania, anomenat El Empalador per la seva costum d’empalar als seus enemics, principalment els turcs. Oscar Wilde va dir de la novel•la d’Stoker que era la obra de terror millor escrita de tots els temps.
El camí de Dràcula al cinema ve de molt lluny en el temps, ha estat molt llarg i més o menys reeixit, ja que es un personatge que ha acabat formant part de la cultura popular contemporània. El primer film destacat del Rei dels Vampirs es va estrenar a l’any 1931, sota el senzill títol de Dràcula, va estar dirigit pel director Tod Browning i interpretat per l’actor d’origen transilvà Béla Lugosi, que va representar el personatge nombroses vegades i diguem-ne que el va marcar de per vida. Tant, que, diuen, l’actor dormia cada nit dins d’un taüt que tenia a casa seva.
No va ser fins l’any 1958 que el director Terence Fisher, realitzador adherit a la Hammer Horror of Films, va dirigir Dràcula (als Estats Units es va titular com Horror of Dracula, per a diferenciar-la de la de l’any 1931) amb l’actor anglès Christopher Lee en el paper del Comte i de Peter Cushing com la seva nèmesi, el caça vampirs Van Helsing, fent el personatge per sempre immortal. Aquesta va ser la primera d’una sèrie de pel•lícules molt entretingudes i amb molt ressò popular, on el personatge sempre moria al final i inevitablement tornava a reviure a la següent entrega, fent que s’anés degradant de mica en mica.
Altres pel•lícules destacades del mite vampir son el Dràcula (1979) de John Badham, interpretat pel Frank Langella, en un posat molt aristòcrata i sensual, encara que també n’hi ha hagut d’altres de deplorables, com Blàckula, amb un Príncep de les Tenebres negre, Dràcula vs. Frankenstein, un horrorós (mai millor dit) híbrid amb dos dels monstres fixes de la casa, Dràcula 70, una aproximació més moderna (però infumable) al mite, o Abbott i Costello contra los Fantasmas, en clau de comèdia, per a citar-ne algunes.
Però potser la pel•lícula definitiva moderna sigui Dràcula de Bram Stoker (1992), dirigida pel Francis Ford Coppola, i interpretada pel Gary Oldman com a Dràcula, l’Anthony Hopkins com Van Helsing, un jovenet Keanu Reeves com Jonathan Harker, el jove advocat que viatja a Transilvània per una transacció comercial amb el vampir, i una també molt joveneta Winona Ryder com a Mina, l’amor immortal del comte.
Dràcula es un desalmat vampir, un no-mort condemnat de per vida a viure fins la eternitat a l’ampar de les tenebres de la nit, amb la única alimentació que la sang humana, que xucla de les seves víctimes amb uns ullals extremadament llargs i afilats. No té compassió de cap mena, la humanitat l’ha perdut fa segles, i encara que no mata per plaer, la vida de les seves víctimes no l’importa pas gens. L’única manera d’acabar amb ell es clavant-li una estaca afilada al cor, o bé exposant-lo a la llum del sol (només pot sobreviure de nit, durant el dia resta dormint dins del seu taüt). No es reflexa en els miralls, es pot convertir fàcilment en rat-penat, llop o gos, i tant els alls com els crucifixos el fan tirar enrere.
Aparició Estel•lar: Dràcula (1958)
Anima Màter: Bram Stoker
Sospitós Habitual: Chistopher Lee
Pel•lícules: Centenars
Partner in Crime: Els llops, els gossos salvatges, els rat-penats, i un personatge tancat a un manicomi, Reinfeld, antic deixeble del Comte i curiós personatge que s’alimenta de mosques, aranyes i petits ocells (vius) per que està convençut que l’hi allargaran la vida
Nèmesi: Abraham Van Helsing, doctor en medicina, psicòleg, psiquiatra de professió, i caça vampirs de devoció
Número de Víctimes: Incomptables
Víctima Preferida: Jonathan Harker, el jove advocat que es presenta al castell de Dràcula per a vendre-l’hi una mansió, i que resulta ser la seva víctima més cruel, condemnant-lo a vagar per els laberíntics passadissos sense sortida del castell amb conseqüències fatídiques; i Mina Harker, la esposa d’aquest últim, viu retrat de l’amant de Dràcula quan aquest era viu, i veritable motiu del seu viatge a Anglaterra.
La Frase: La sang es vida... i ha de ser meva
Final Merescut: Molts, encara que a les següents entregues, el Comte sempre torna a reviure.
La Escena: L’ombra de Dràcula passejant-se per les parets del castell, tot i que el comte no es mou en absolut.
La Anècdota: Tot i que la seva presència es total i absoluta en la pel•lícula, el personatge de Dràcula només parla amb Jonathan Harker durant tota la filmació, amb un màxim de tretze línies de guió.
Nivell de Maldat: 10. No te compassió alguna, ni tan sols amb el seu deixeble Reinfeld, que l’esclafa contra el terra de la seva cel•la.
Propera Entrega: Louis Cypher
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada