Encetem Nova Secció en aquest Blog maleït, que es el vostre, en dues vessants: la primera, la de les villanes, les malvades, les dolentes de la pel•lícula, les males malísimas, les males putes que les fan passar magres als herois de torn, pobres desgraciats que cauen com a mosques dins la tela d’ aranya d’aquestes Sirenes del Mississipí; i la segona, la del terror psicològic, monstres amb cara d’àngel que poc a poc van minant la voluntat de les seves víctimes, amb agradables paraules, jugant amb els sentiments, marejant la perdiu, fins que aquestes cauen rendides als seus delicats peus, aconseguint així els seus tèrbols propòsits.
I qui millor per a començar aquesta noble secció que la arribista numero ú del cel•luloide, la trepa de les trepes, la mare de totes les aprofitades que omplen aquest món de les dolentes de pel•lícula: l’Eve Harrington (Anne Baxter), la tendra, submisa i fins i tot servil aprenent a actriu que colma d’atencions i admiració a la gran Margo Channing (Bette Davis), estrella absoluta del vast univers teatral de Broadway a All about Eve, del sempre ben ponderat director de cinema i guionista excel•lent Joseph Leo Mankiewitz a l’any 1950.
L’Eve, dolç ocell de joventut, es guanya poc a poc la confiança de la Margo, i també de la seva millor amiga, la Karen (Celeste Holm), i convenç aquesta per a que sabotegi l’automòbil de la Margo enmig d’una turmenta de neu, per així poder substituir-la com a estrella principal en un assaig general de la nova obra de l’actriu. L’Eve llavors convida per sorpresa a la Plana Major dels crítics de Nova York a assistir a aquell assaig: la nit es un triomf. Un triomf de l’Eva, la nova Margo, de la que, diuen, ja es una mica gran pel paper. De passada, l’Eve intenta agenciar-se en Bill (Garry Merrill) l’amant de la Margo, que la rebutja. Aquest es el seu primer gran error.
El seu segon gran error, i la seva perdició, ve quan intenta treure’s de sobre al crític teatral més influent, cínic i àcid de la ciutat, l’Adison DeWitt (excel•lent George Sanders), veritable serp de cascavell que vessa les seves enverinades crítiques als més prestigiosos diaris, qui, un cop ha esbrinat tota la veritat sobre el tèrbol passat de l’Eve i totes les seves mentides, la obliga a fer tot el que ell vulgui, convertint-la en la seva titella particular, i en la seva amant de passada.
Desprès de recollir el guardó més preuat per la seva representació en el paper que tenia que interpretar la Margo Channing, i sota la gens dissimulada mirada de menyspreu d’aquesta (incommensurable la Bette Davis), l’Eve torna al seu hotel i es troba al passadís una noieta que clama a tot el que la vulgui escoltar que ella es la seva fan numero u, i que faria tot el que calgués per ella (i per el teatre). Un cop acotxada l’Eva, aquesta noia assaja un discurs d’agraïment davant d’un mirall, amb el vestit de la actriu posat pel damunt. Un bonic final de justícia poètica: la història es repeteix.
Aparició Estel•lar: All about Eve, 1950
Anima Màter: Joseph L. Mankiewicz
Sospitosa Habitual: Anne Baxter
Pel•lícules: Una (Sensacional)
Partner in Crime: Addison DeWitt, el pèrfid crític teatral, i en més petita mesura, la Karen, amiga de l’ànima de la Margo.
Nèmesi: La gran Margo Channing, principal obstacle per assolir l’estrellat de l’univers de Broadway.
Número de Víctimes: Cap ni una, es dolenta, però no tant (encara que si les mirades matessin...)
Víctima Preferida: També la Margo, a la qual intenta esborrar del mapa del mon teatral, primer ajudant-la i servint-la en tot, desprès substituint-la a traïció en una representació, i fins i tot intentant agenciar-se el nòvio.
La Frase: Per no res dieu? Encara que no hi hagués res més, estan els aplaudiments... com onades d’amor que s’aboquen damunt les candilejas
Final Merescut: Eve pren de la seva pròpia medecina quan, al final de la pel•lícula, una noia s’ofereix a ajudar-la a desvestir-se i a acotxar-la al llit, havent-l’hi dit minuts abans a DeWitt que ella ho faria tot pel teatre.
La Escena: La impertèrrita i submisa fan davant un mirall amb el vestit de la Eve posat pel damunt assajant un discurs d’agraïment
La Anècdota: Dues: la primera, que l’Anne Baxter va tenir molt bona relació amb la que seria la seva nèmesi a la pel•lícula, la Bette Davis, no així amb l’altre actriu principal de la pel•lícula, la Celeste Holm, amb la que no es va dirigir la paraula en tot el rodatge. I la segona, que la dona d’en George Sanders, la voluptuosa Zsa Zsa Gabor, va prohibir literalment al seu marit que s’acostés dins i fora del plató a una actriu principiant i força ascendent que tenia un petit paper a la pel•lícula, com l’acompanyant i fidel deixeble avantatjada, una rosa starlet d’impressionant figura que s’anomenava Marilyn Monroe.
Nivell de Maldat: 7
Propera Entrega: Dràcula
I qui millor per a començar aquesta noble secció que la arribista numero ú del cel•luloide, la trepa de les trepes, la mare de totes les aprofitades que omplen aquest món de les dolentes de pel•lícula: l’Eve Harrington (Anne Baxter), la tendra, submisa i fins i tot servil aprenent a actriu que colma d’atencions i admiració a la gran Margo Channing (Bette Davis), estrella absoluta del vast univers teatral de Broadway a All about Eve, del sempre ben ponderat director de cinema i guionista excel•lent Joseph Leo Mankiewitz a l’any 1950.
L’Eve, dolç ocell de joventut, es guanya poc a poc la confiança de la Margo, i també de la seva millor amiga, la Karen (Celeste Holm), i convenç aquesta per a que sabotegi l’automòbil de la Margo enmig d’una turmenta de neu, per així poder substituir-la com a estrella principal en un assaig general de la nova obra de l’actriu. L’Eve llavors convida per sorpresa a la Plana Major dels crítics de Nova York a assistir a aquell assaig: la nit es un triomf. Un triomf de l’Eva, la nova Margo, de la que, diuen, ja es una mica gran pel paper. De passada, l’Eve intenta agenciar-se en Bill (Garry Merrill) l’amant de la Margo, que la rebutja. Aquest es el seu primer gran error.
El seu segon gran error, i la seva perdició, ve quan intenta treure’s de sobre al crític teatral més influent, cínic i àcid de la ciutat, l’Adison DeWitt (excel•lent George Sanders), veritable serp de cascavell que vessa les seves enverinades crítiques als més prestigiosos diaris, qui, un cop ha esbrinat tota la veritat sobre el tèrbol passat de l’Eve i totes les seves mentides, la obliga a fer tot el que ell vulgui, convertint-la en la seva titella particular, i en la seva amant de passada.
Desprès de recollir el guardó més preuat per la seva representació en el paper que tenia que interpretar la Margo Channing, i sota la gens dissimulada mirada de menyspreu d’aquesta (incommensurable la Bette Davis), l’Eve torna al seu hotel i es troba al passadís una noieta que clama a tot el que la vulgui escoltar que ella es la seva fan numero u, i que faria tot el que calgués per ella (i per el teatre). Un cop acotxada l’Eva, aquesta noia assaja un discurs d’agraïment davant d’un mirall, amb el vestit de la actriu posat pel damunt. Un bonic final de justícia poètica: la història es repeteix.
Aparició Estel•lar: All about Eve, 1950
Anima Màter: Joseph L. Mankiewicz
Sospitosa Habitual: Anne Baxter
Pel•lícules: Una (Sensacional)
Partner in Crime: Addison DeWitt, el pèrfid crític teatral, i en més petita mesura, la Karen, amiga de l’ànima de la Margo.
Nèmesi: La gran Margo Channing, principal obstacle per assolir l’estrellat de l’univers de Broadway.
Número de Víctimes: Cap ni una, es dolenta, però no tant (encara que si les mirades matessin...)
Víctima Preferida: També la Margo, a la qual intenta esborrar del mapa del mon teatral, primer ajudant-la i servint-la en tot, desprès substituint-la a traïció en una representació, i fins i tot intentant agenciar-se el nòvio.
La Frase: Per no res dieu? Encara que no hi hagués res més, estan els aplaudiments... com onades d’amor que s’aboquen damunt les candilejas
Final Merescut: Eve pren de la seva pròpia medecina quan, al final de la pel•lícula, una noia s’ofereix a ajudar-la a desvestir-se i a acotxar-la al llit, havent-l’hi dit minuts abans a DeWitt que ella ho faria tot pel teatre.
La Escena: La impertèrrita i submisa fan davant un mirall amb el vestit de la Eve posat pel damunt assajant un discurs d’agraïment
La Anècdota: Dues: la primera, que l’Anne Baxter va tenir molt bona relació amb la que seria la seva nèmesi a la pel•lícula, la Bette Davis, no així amb l’altre actriu principal de la pel•lícula, la Celeste Holm, amb la que no es va dirigir la paraula en tot el rodatge. I la segona, que la dona d’en George Sanders, la voluptuosa Zsa Zsa Gabor, va prohibir literalment al seu marit que s’acostés dins i fora del plató a una actriu principiant i força ascendent que tenia un petit paper a la pel•lícula, com l’acompanyant i fidel deixeble avantatjada, una rosa starlet d’impressionant figura que s’anomenava Marilyn Monroe.
Nivell de Maldat: 7
Propera Entrega: Dràcula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada